|
|
|
|
литовский словарь / išgrėbstyti | | išgrė́bstyti (išgrė́bsto, išgrė́bstė) džn. выгребать/выгрести
/en/ rake out
склонение/спряжение словаглагол
indicative. |
---|
| present | past | past frequentative | future |
---|
1p.sg. | išgrėbstau | išgrėbsčiau | išgrėbstydavau | išgrėbstysiu |
---|
2p.sg. | išgrėbstai | išgrėbstei | išgrėbstydavai | išgrėbstysi |
---|
3p.sg. | išgrėbsto | išgrėbstė | išgrėbstydavo | išgrėbstys |
---|
1p.pl. | išgrėbstome, išgrėbstom | išgrėbstėme, išgrėbstėm | išgrėbstydavom, išgrėbstydavome | išgrėbstysime, išgrėbstysim |
---|
2p.pl. | išgrėbstot, išgrėbstote | išgrėbstėte, išgrėbstėt | išgrėbstydavote, išgrėbstydavot | išgrėbstysite, išgrėbstysit |
---|
3p.pl. | išgrėbsto | išgrėbstė | išgrėbstydavo | išgrėbstys |
---|
subjunctive. |
---|
| sg. | pl. |
---|
1p. | išgrėbstyčiau | išgrėbstytume, išgrėbstytumėm, išgrėbstytumėme |
---|
2p. | išgrėbstytum, išgrėbstytumei | išgrėbstytumėt, išgrėbstytumėte |
---|
3p. | išgrėbstytų | išgrėbstytų |
---|
imperative. |
---|
| sg. | pl. |
---|
1p. | | išgrėbstykime, išgrėbstykim |
---|
2p. | išgrėbstyk, išgrėbstyki | išgrėbstykit, išgrėbstykite |
---|
3p. | teišgrėbsto, teišgrėbstai | teišgrėbsto, teišgrėbstai |
---|
|